Tal com indica el nom, el Bar l’Estació ocupa l’edifici que antigament era l’estació de tren de Sant Feliu de Pallerols, per la qual havien passat tota mena de viatgers que es dirigien cap a Olot o Girona. L’estació de Sant Feliu va estar en servei des del 1902 i fins al 1969, malgrat que el 1898 ja funcionava el tram entre Amer i Salt. No va arribar fins a Olot fins al 1911.

Les obres s’havien iniciat el 1893, treballs que va dur a terme la companyia anglesa The Olot and Gerona Railways Co. Ltd. Posteriorment, el 17 de juliol del 1909, la companyia va traslladar la seu de Londres a Barcelona, on va esdevenir la Companyia del Ferrocarril d’Olot a Girona (nom més encertat), i va fer una emissió de 5.000 obligacions amb un èxit rotund.

El 13 de novembre del 1895 entrava en funcionament un tram de 22 km que unia Amer i Salt, al qual cinc anys més tard, el 15 de maig del 1900, s’afegien 11 km més, d’Amer a les Planes d’Hostoles, i el 10 de gener del 1902, els 3 km de les Planes a Sant Feliu de Pallerols. El 10 de gener del 1898 ja s’havia obert el tram entre Salt i Girona. No seria fins al 29 d’agost del 1911 que s’afegiria a la línia el tram de Sant Feliu fins a Sant Esteve d’en Bas, de 10 km, i de Sant Esteve a Olot, amb 8 km més.

A principis de juliol, les vies ja arribaven a l’entrada d’Olot i la primera locomotora va fer la seva aparició remolcant el cotxe-saló el dia 23. Aquest acte es va celebrar amb un banquet al qual van assistir les autoritats de la ciutat.

L’inici del servei, entre Amer i Salt, el 1895, no va despertar gaire entusiasme popular, sobretot a causa del boicot que les empreses existents de cotxes i tartanes van fer al ferrocarril. Malgrat que durant un temps van aconseguir que els trens anessin buits, la inauguració l’any 1902 del tram que unia Les Planes i Sant Feliu de Pallerols va ser una gran festa.

El març del mateix any es va autoritzar la construcció d’un ferrocarril de via estreta i tracció elèctrica que havia d’enllaçar Vic amb el ferrocarril Olot-Girona El Pasteral, però, per problemes econòmics, el projecte no es va arribar a materialitzar.

La creixent industrialització d’Olot i la precària xarxa de comunicacions van fer que, en aquells anys, s’iniciés una competència al ferrocarril mitjançant els trens de carretera amb tracció a vapor, uns vehicles construïts a Anglaterra que podien arrossegar tres remolcs de dos eixos i realitzaven el servei entre Olot i l’estació de Sant Joan de les Abadesses.

Lamentablement per a l’esdevenir del ferrocarril, el juliol del 1969 va deixar de donar servei, i el “petit tren d’Olot” va passar a millor vida. Les causes van ser diverses (inundacions, sobrecostos…), però la competència dels vehicles per carretera van ser-ne el motiu principal.

Actualment, però, si es visita l’antiga estació (ara reutilitzada com a restaurant i oficina de turisme), encara es pot sentir l’anar i venir dels passatgers i les ganes de conèixer món.